Amb motiu de la celebració del dia mundial de la salut laboral, volem fer una crida al Departament d'Educació i en concret a la seva màxima autoritat, el conseller, Sr. Ernest Maragall.
Exigim que es dediqui a la salut laboral un pressupost que permeti que es porti a terme un veritable pla de prevenció de riscos laborals en Educació:
1. Que es facin les avaluacions de riscos de manera correcta, no a trossos com ara.
2. Que les mesures per prevenir els riscos detectats es portin a terme realment i s'avaluï la seva eficàcia, en comptes de deixar-ho escrit en els informe de les avaluacions i no fer res més.
3. Que els exàmens de salut serveixin per detectar les alteracions de salut més freqüents en el professorat, establir mesures preventives i atendre correctament a les persones que ja han emmalaltit exercint la professió, permetent unes adaptacions del lloc de treball adequades a la seva malaltia, no com ara en què la solució millor que se'ls dóna és la jubilació anticipada, després de passar per un rosari de situacions totalment esgotadores.
4. Que es doti els serveis de prevenció del Departament del personal tècnic necessari per portar a terme totes les actuacions en prevenció de riscos de manera satisfactòria, tenint en compte que som uns vuitanta mil treballadors i treballadores en el Departament.
Finalment volem incidir un cop més en la relació directa que tenen les condicions de treball d'una persona i d'un col·lectiu sobre la seva salut personal i la general de la professió. I quan diem condicions de treball parlem de seguretat, de medi ambient (físic, químic i biològic), d'ergonomia i de psicosociologia.
Tota aquesta tasca preventiva és totalment impossible si el departament no es creu que la salut laboral és un tema important que mereix la dedicació de recursos humans i materials. Els i les treballadores d'Educació es mereixen que cuidin de la seva salut, però a més si la seva salut és bona, el treball que poden fer serà molt millor.
I pel que sembla, pels nous temps que venen en que els recursos es derivaran encara més a subvencionar l'ensenyament privat, no creiem que anem en la bona direcció.
Tenim el dret constitucional reconegut a preservar la salut laboral. La llei de prevenció de riscos laborals ens empara. Si el Departament d'Educació i , en concret el seu conseller Sr. Ernest Maragall no destina els recursos necessaris, ens esta negant aquest dret.
Si ens neguen el dret a la salut laboral, l'haurem d'exigir i si cal, agafar-lo.
DIA MUNDIAL DE LA SALUT LABORAL
PROCEDIMENT PEL RECONEIXEMENT DELS DRETS DERIVATS DE MALALTIA PROFESSIONAL I/O D'ACCIDENT EN ACTE DE SERVEI (MUFACE)
Quan volem que una malaltia ens sigui reconeguda com a relacionada amb el lloc de treball, hem de demanar que es procedeixi igual que si es tractés d'un accident laboral. Si la malaltia esta dins del quadre de malalties professionals (nòduls de les cordes vocals) el reconeixement és més fàcil, però igualment hem de demanar els drets que se'n deriven.
El procediment al respecte esta recollit en
http://www.boe.es/boe/dias/2005/11/17/pdfs/A37572-37580.pdf
RISC DURANT L'EMBARÀS
Per les dones en règim general de la Seguretat Social (interines, laborals...) la legislació esta recollida en
http://www.segsocial.es/Internet_1/Trabajadores/PrestacionesPension10935/Riesgoduranteelemba10956/RegimenGeneral/index.htm#28255
Per les dones funcionàries en règim de Muface la legislació esta recollida en
http://www.boe.es/boe/dias/2003/08/05/pdfs/A30188-30195.pdf
ELS DEPARTAMENTS DE TREBALL I EDUCACIÓ , POSEN EN RISC LA SALUT DELS I LES DOCENTS.
...i, en aquest cas també per la salut dels usuaris de les escoles que són els i les alumnes.
L’abusiva ordre de serveis mínims que ha fet el Departament de Treball per tal d’intentar dificultar la vaga del dia 14 de febrer, diu que “ En els centres d'educació infantil i primària, haurà d'haver-hi un membre de l'equip directiu i un mestre per a cada quatre grups” . Això pot fer que en algunes escoles, si els pares envien els seus fills i filles tal com el Departament està dient que poden fer, una sola persona hagi de fer-se càrrec de 100 nens i nenes!!!! D’aquesta situació es pot derivar una situació de risc per la salut del docent que estigui a càrrec d’aquests alumnes. És evident que, en aquestes circumstàncies , no pot garantir la integritat física dels nens i nenes durant aquest temps, i, per tant, la situació d’angoixa a la que es veu sotmès atenta directament contra la seva salut. Igualment, la seva integritat física es pot veure compromesa si ha d’atendre a tants alumnes a l’hora i durant tota una jornada escolar. A més, si algun nen o nena es fes mal, encara farien el o la docent responsable.
Des de Salut Laboral denunciem aquest atemptat contra la salut dels i les docents que fa el mateix departament (el de treball) que té com eslògan “A la feina, cap risc”!!!
Com a delegats i delegades de prevenció ens reservem el dret d’emprendre les accions que creiem oportunes respecte a aquesta actuació que creiem que vulnera la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
DE COM UNA POSSIBLE LLEI (LEC) I UNS INFORMES (BOFILL) PODEN CONSTITUIR UN RISC IMPORTANT PER LA SALUT DEL PROFESSORAT.
No sabem que pretenen des de la Fundació Bofill amb els seus informes sobre “L’Estat de l’Educació a Catalunya”, just abans de l’informe PISA i ara, amb el de “El professorat a Catalunya, Diagnosi de la situació actual del professorat”, just després de la presentació de les bases de la LEC i en vistes de una convocatòria de vaga per part de tots els sindicats del professorat, contra aquestes bases. No deixa de ser casual que segons el seu autor, part de les solucions a tots els problemes van just en la direcció del que es proposa a les bases de la LEC. No voldríem pensar malament i per tant intentarem creure que no hi ha cap relació entre les dues coses (LEC i Informe), però sí volem entrar a valorar el que segons la premsa es diu a l’informe, des del punt de vista de la Salut Laboral a l’Ensenyament. I subratllem “el que diu la premsa” perquè el que surt als mitjans de comunicació i com surt, és el que arriba a la gent (pares i mares, societat en general i docents).
Per si la professió docent no estava prou desvalorada, faltava una “bufetada empírica” com aquesta per acabar-la d’enfonsar. Si fins ara , segons l’estudi, els docents catalans “ no estan majoritàriament insatisfets ni cremats”, després de la difusió de les conclusions de l’informe per part dels mitjans de comunicació, a on se’ls considera “privilegiats, que cobren molt, treballen poc, resulten molt cars a la societat i per tant no tenen dret a queixar-se de res i tenen la culpa de tots els mals de l’educació a Catalunya” i a on els firmants de l’estudi recomanen com a mesura per desmassificar les aules, fer-los fer més hores de classe, crec que les baixes per depressió ara sí poden créixer molt. Dir això és de una irresponsabilitat immensa, sobretot quan es diu emparant-se en les estadístiques (que sempre poden tenir diverses interpretacions) i no en el coneixement de la realitat diària dels centres educatius del nostre país.
No hem dit mai que la majoria de docents estiguessin cremats i descontents amb la seva feina. El que hem dit des de Salut Laboral i ho mantenim, (i no ho diem només nosaltres) és que la professió de docent té una sèrie de riscos laborals i que entre els més importants estan els de patir problemes relacionats amb l’estrès i entre aquests figuren la depressió i el “burn out” o “estar cremat”. I aquestes alteracions de la salut tenen com a causes més freqüents tots aquells factors que produeixen una insatisfacció laboral principalment a nivell emocional i psíquic, entre els que es troben el menysteniment de l’esforç i de la feina del professorat, cosa que s’ha fet de manera descarnada en la presentació de l’informe, i el no veure solucions als seus problemes quotidians mentre que les autoritats educatives es dediquen a inventar coses que solucionen poc i compliquen molt, sense tenir mai en compte l’experiència acumulada al llarg dels anys en la feina feta pels propis docents. I professors i professores afectades per aquests problemes n’hi ha. I van en augment perquè no només no es posen les mesures per solucionar alguns dels problemes, sinó que a sobre se’ls posa com a culpables de gaire bé tots els mals que pateix l’educació.
La LEC pot perjudicar la salut del professorat:
La gestió privada dels centres públics farà que la pressió de les direccions sobre la feina del professorat sigui més gran i hagi de ser segons l’ideari del centre i per tant el grau d’autonomia del professorat es vegi considerablement disminuït.
La pretesa autonomia de centres farà que hi hagi centres “ molt bons” i centres “molt dolents”. Els que els toqui anar als dolents, tindran unes condicions laborals molt pitjors que les actuals.
La desregularització de les relacions laborals que permetran a les direccions definir els perfils dels llocs de treball dels seus centres i obligant al professorat a seguir aquest perfils sota el perill d’anar a un centre “dolent” i l’avaluació del seu treball lligada als resultats dels alumnes i a la incentivació retributiva farà que els factors de risc de patir problemes relacionats amb l’estrès que hem explicat anteriorment (depressions i “burn out”) augmentin.
Per tant creiem que en comptes d’intentar millorar les condicions de treball en les que treballen els i les docents de Catalunya, la LEC i els informes que surten abonant les seves directrius, no fan altra cosa que empitjorar les condicions que influeixen en la percepció de satisfacció laboral i, per tant, en la salut laboral del col·lectiu docent.
AVALUACIONS DE RISCOS PSICOSOCIALS
Actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos psicosocials
•Realitza avaluacions psicosocials. Fins fa poc només a demanda, ara ja aleatòriament. Quan fa la devolució d’aquestes avaluacions, ho fa amb massa temps de retard.
•Realitza alguna avaluació del lloc de treball de persones afectades (quan el cas és prou greu)
•Proposa mesures correctores (cursos, gestió de l’organització de centres, ...)
•Oferta de cursos en formació de zona sobre gestió de conflictes, de l’estrès, de les emocions...)
...I aquí s’acaba...
Problemes de l'actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos psicosocials
•Les avaluacions haurien de ser preventives, a tots els centres, abans de que es produeixin els problemes
•S’hauria d’informar correctament als claustres de què és i com es realitza l’avaluació de riscos psicosocials, abans de fer-la.
•S’hauria de fer el retorn molt més proper en el temps i quan els afectats no tinguessin altres obligacions (avaluacions,reunions…)
•S’hauria de fer el seguiment de les mesures correctores proposades i avaluar els seus resultats.
•Aquesta metodologia no informa de quines són les causes més freqüents de les alteracions dels factors estudiats.
•Aquesta metodologia no detecta els casos individuals en els que s’acumulen els factors alterats.
DEMANDES AL DEPARTAMENT
· Demanem que millori la informació que reben els centres sobre què és una avaluació de riscos psicosocials, per què es fa, i com es fa. Aquesta informació s’ha de rebre abans de fer el qüestionari ( dies abans) . També ha de millorar el retorn dels resultats i el seguiment del centre, un cop establertes les mesures correctores o preventives .
· Demanem que es revisin tant els mètodes com les mesures preventives que s’apliquen i que no s’obviï la causa primera dels problemes , que són les condicions de treball en els centres.
· Demanem que les mesures s’apliquin en els centres, amb la formació en hores de permanència i amb assessorament en el mateix centre de manera contínua , mentre sigui necessari.
· Demanem que a partir de les dades actuals , s’estableixin mesures de prevenció a nivell de tots els centres, prioritzant aquells que per motius específics necessitin atenció immediata.
NOU PROCEDIMENT PER L'ADAPTACIÓ DEL LLOC DE TREBALL
Finalment, després d'uns quants anys, s'ha aprovat en la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d'Educació, el procediment per demanar una adaptació del lloc de treball en funció de l'article 25 de LPRL que diu:
•L’empresari garantirà de manera específica la protecció dels treballadors i treballadores que, per les seves pròpies característiques personals o estat biològic conegut, incloent-hi els que tinguin reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball. Amb aquesta finalitat haurà de tenir en compte aquests aspectes en les avaluacions de riscos i, en funció d’aquestes, adoptarà les mesures preventives i de protecció necessàries.
Els treballadors i treballadores no seran empleats en aquells llocs de treball en els quals, a causa de les seves característiques personals, estat biològic o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda, puguin ells, els altres treballadors o altres persones relacionades amb l’empresa posar-se en situació de perill o, en general, quan es trobin manifestament en estats o situacions transitòries que no responguin a las exigències psicofísiques dels respectius llocs de treball.
•Igualment, l’empresari haurà de tenir en compte en les avaluacions els factors de risc que puguin incidir en la funció de procreació dels treballadors i treballadores, en particular per l’exposició a agents físics, químics i biològics que puguin exercir efectes mutagènics o de toxicitat en la procreació, tant en els aspectes de la fertilitat, com del desenvolupament de la descendència, amb l’ objectiu d’adoptar les mesures preventives necessàries.
TEMPERATURES EN EL LLOC DE TREBALL
El treball en ambients calorosos
Direcció General de Relacions Laborals
Informació sobre els efectes de l'exposició els treballadors a temperatures elevades i mesures preventives
LEGISLACIÓ RELACIONADA
REAL DECRETO 486/1997,
Artículo 7. Condiciones ambientales
En los locales de trabajo cerrados deberán cumplirse, en particular, las siguientes condiciones:
La temperatura de los locales donde se realicen trabajos sedentarios propios de oficinas o similares estará comprendida entre 17 y 27º C.La temperatura de los locales donde se realicen trabajos ligeros estará comprendida entre 14 y 25º C.
Directiva 89/654/CEE
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS D'ORÍGEN LABORAL
