ENCARA MÉS SOBRE LES TASQUES SANITÀRIES I L’ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS A ALUMNES.

Fa molt temps que des de USTEC-STES estem denunciant en tots els òrgans de participació als que tenim accés en el Departament d'ensenyament (meses , comitès de seguretat o salut, comissió paritària de salut laboral) que els i les treballadores dels centres docents no han de fer tasques sanitàries en els centres educatius. Hem denunciat sempre que no està recollit en les seves funcions i que a mes hi ha tasques per les que es necessita una preparació que no tenen i que nomes pot fer personal sanitari específic  (posar medicació parenteral, o sigui punxada, que correspon a personal d’infermeria o decidir quan s'ha d'administrar una medicació com el glucagó o l'adrenalina, que correspon a personal mèdic.) Es per això que vam informar als treballadors i treballadores de que no estaven obligats a fer aquestes tasques mitjançant la nostra web i un full informatiu.
És per això també que esperem que el síndic de greuges tingui èxit en les seva tasca de fer que el Departament d'ensenyament ens faci cas.
Respecte a una noticia del Periódico del 27-5-14 volem puntualitzar que el Departament d’ensenyament va voler obligar a la Núria a hidratar el seu alumne a través del botó gàstric. Des de Salut Laboral de Ustec- Stes la vam assessorar en tot el litigi que va tenir amb el Departament d'ensenyament  fins que va demanar per escrit l'ordre de fer aquesta tasca que mai li van donar. Com Ustec-Stes hem aconseguit que en les instruccions de gestió de centres pel curs que ve el Departament no hagi posat que la direcció podia obligar a fer les tasques sanitàries als i les docents.
Però això no es suficient. Com diem en els nostres documents i hem dit sempre al Departament , per que els i les alumnes que necessiten aquestes atencions sanitàries puguin ser escolaritzats adequadament com és el seu dret, cal que aquestes tasques les realitzin professionals sanitaris. Si el Departament de Salut no vol assumir-ho, ho han de resoldre entre els dos Departaments i no fer el més fàcil, que és carregar encara més el professorat  i la resta de treballadors d'un centre educatiu. 
Cal establir els mecanismes per que les tasques d'atenció sanitària les facin els i les professionals competents que n'hi ha, i molt ben preparats.
No es poden excusar en la crisi per no fer-ho. Esta en joc la salut dels i les alumnes i dels i les docents i educadors.

28 D’ABRIL DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT LABORAL

28 D’ABRIL DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT LABORAL

La salut laboral, cada cop menys saludable...

.

Des del Govern ens diuen que les retallades són inevitables, que Madrid no paga el que ens deu i que, per tant, no poden fer res més que treure diners d’allà on els és més fàcil: d’ una banda, dels pressupostos de sanitat i ensenyament (que són els més grans i per tant dels que es poden obtenir més diners) i, d’altra banda, dels sous dels i les treballadores de l’administració que tenen controlats. El “Gobierno de España” diu que no te cap més remei que retallar perquè Europa ho exigeix. I Europa dóna la culpa als omnipotents  mercats. Però els qui paguem, com sempre, som les persones que vivim (o vivíem ) del nostre treball. L’empitjorament dels serveis públics, i en concret de la sanitat i l’ensenyament , recau sobretot en aquestes persones. Els que viuen de les seves rendes, de les especulacions del mercat o directament de la corrupció que practiquen o de l’explotació dels i les treballadores, no utilitzen els serveis públics o es poden permetre no fer-ho.

L’aplicació de les retallades es tradueix directament en l’empitjorament de les condicions de treball. La salut dels i les treballadores passa de ser un dret a una moneda de canvi. Si vols conservar la feina, no demanis també conservar la salut!!!! O feina sense salut o salut sense feina (cosa bastant difícil). Per tant, no cal que els empresaris o les administracions s’esforcin a millorar les condicions de treball. Al contrari, l’únic que compta és poder estalviar el màxim per pagar els deutes encara que això signifiqui atemptar contra la salut dels i les treballadores. És a dir, renunciem a  la nostra salut perquè ens permetin malviure. D’aquesta manera emmalaltim per culpa del treball , i si ho fem massa seguit, encara ens fan fora,  reforma laboral en mà.

En la docència, les retallades també han significat un important deteriorament de les condicions laborals. Per exemple, s’ha augmentat la jornada laboral: en els últims anys dues hores lectives més, amb el que això suposa d’augment de càrrega de treball (més grups, més alumnes,  més correccions, més preparacions de classes i exàmens, més atenció a pares) que implica molt més de dues hores a la setmana o no s’envien substitucions fins al cap de les dues setmanes, la qual cosa suposa que els alumnes hagin de ser atesos pels altres docents, que així veuen com s’incrementa la seva jornada en més de dues hores lectives, amb l’afegitó que no són els seus alumnes i, per tant, la relació amb ells és més complexa.

El Departament no es cansa de dir que la jornada laboral final de 37,5 hores no s’ha augmentat. Serà que no saben que la feina s’ha de fer igualment? Que si s’ha augmentat la generació de feina i s’han disminuït les hores per dedicar-hi, el professorat s’emporta la feina a casa, fora de les 37,5 hores de jornada, a la nit, durant els caps de setmana? No poden dir que no ho saben, perquè sempre ha estat així. I ara, malgrat tot, els i les docents no deixaran els alumnes sense atenció quan arribin al còmput de les 37,5 hores. I d’això se n’aprofita l’Administració!!!!

Par acabar d’arrodonir tot aquest panorama, es disminueixen els sous, un cop i un altre. Ens roben els diners de la paga extra  es precaritzen els contractes amb substitucions parcials de jornades senceres...

S’estalvia en mesures de seguretat;  no es faciliten els mitjans necessaris a les persones que necessiten un material ergonòmic per treballar (micròfons, cadires...);  no s’apliquen les condicions de treball que permetrien adequar llocs de treball a persones amb problemes de salut;  no s’apliquen les mesures preventives proposades en les avaluacions de riscos...

A tot això cal afegir la indefensió cada cop més gran en què ens trobem quan ens posem malalts i malaltes. A més de trobar-nos malament, ens penalitzen amb descomptes afegits del  nostre  sou,  l’ICAMS (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries), que hauria de vetllar perquè les persones no tornessin a treballar si no estan en condicions, fa exactament el contrari i les retorna a la feina, encara que no estiguin curades. D’aquesta manera, molts treballadors i treballadores es veuen obligats a anar a treballar en males condicions de salut, amb els riscos que això genera, tant a nivell laboral com de salut pública.

Segons les estadístiques, les baixes laborals han disminuït. Conclusions dels nostres polítics: moltes eren falses, els riscos a la feina són menors!!! O be són ineptes, o ho fan veure. És ben clar que les causes d’aquesta disminució són la por dels treballadors i treballadores a quedar-se sense feina o  que els retallin encara més el sou.

Un cop més, amb l’excusa de la crisi, ens intenten vendre la idea de l’empitjorament de les condicions laborals com aquell esforç imprescindible que és necessari per “sortir de la crisi”. I això, no només és un atemptat als drets de salut dels treballadors i treballadores, sinó que també és mentida. Qualsevol estudi sobre salut laboral mostra que si les persones treballen en bones condicions, s’aconsegueixen millors resultats, tant en el treball realitzat com en la seva salut i el seu benestar.

La salut laboral és un dret que es va aconseguir legislar, com tants d’altres, amb la lluita de molts treballadors i treballadores. Quedava encara molt camí per fer, però anàvem avançant, a poc a poc. Ara, no solament ens hem aturat sinó que hem tornat a condicions laborals de fa trenta anys. No  podem renunciar a la nostra salut i hem de continuar exigint un lloc de treball amb unes condicions laborals que no la perjudiquin.

Salut Laboral USTEC-STEs

ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS I ATENCIÓ SANITÀRIA A ALUMNES

Tots els i les alumnes tenen dret a ser assistits en les seves necessitats específiques que els permetin tenir una educació en condicions de màxima equitat. Entre aquests, hi ha els i les que tenen problemes de salut que necessiten atenció específica i individual. Aquesta atenció pot ser bàsicament el seguiment i l’administració de medicació i l’aplicació de tècniques sanitàries auxiliars que facilitin l’alimentació i/o la higiene dels i les alumnes. Hauria de ser un o una professional sanitari (infermer/a) en el cas de haver d’administrar medicació parenteral i un o una professional sociosanitari  que portessin a terme aquestes tasques.

Segons  els currículums dels Cicles Formatius de Grau Mitjà,  les seves competències professionals són, entre d’altres:

(Tècnics en atenció sociosanitària) b)Desenvolupar intervencions d'atenció física dirigides a persones amb necessitats específiques:

1. Mantenir les persones usuàries en condicions d'higiene personal correctes, i aportar l'ajuda necessària d'acord amb les seves necessitats i el pla d'intervenció establert prèviament.

2. Realitzar activitats de mobilització i exercicis per facilitar el manteniment i millora de les capacitats físiques i motrius, seguint el pla de millora personal especificat en cada cas.

3. Preparar la persona usuària per al trasllat, i efectuar les actuacions d'acompanyament, vigilància i suport, per tal d'assegurar l'acompliment de les condicions de seguretat i comoditat del trasllat.

4. Executar les operacions necessàries per facilitar la correcta exploració i observació mèdiques de la persona usuària.

5. Realitzar la preparació i administració de medicaments per via oral, rectal i tòpica, així com l'aplicació de tractaments locals de termoteràpia, crioteràpia i hidrologia, seguint les pautes establertes en el pla individualitzat de cures.

6. Realitzar les cures post mortem, seguint els protocols establerts.

7. Proporcionar i administrar correctament els aliments a la persona usuària, potenciant hàbits d'autonomia personal en aquells casos que sigui possible.

8. Col·laborar en el control d'infeccions, aplicant les mesures correctes per a l'eliminació d'excretes, així com per a la recollida i transport de mostres.

9. Actuar segons el pla de seguretat establert, aplicant tècniques de prevenció d'accidents i, en cas necessari, aplicant les tècniques de primers auxilis, avisant amb celeritat segons el procediment establert.

 (Tècnics en cures auxiliars d’infermeria) b) Aplicar cures auxiliars d'infermeria al pacient/client:

1. Rentar i fer la higiene dels pacients/clients en funció de les seves necessitats i del pla de cures.

2. Preparar al pacient/client per al seu trasllat i assegurar que es compleixen les condicions del mateix.

3. Mobilitzar al pacient/client en el seu medi tenint en compte el seu estat i posició anatòmica recomanada.

4. Ajudar a la deambulació del pacient/client, assegurant que es compleixen les indicacions específiques del responsable del pla de cures.

5. Executar les operacions necessàries per facilitar la correcta exploració i observació del pacient/client.

6. Aplicar tractaments locals de termoteràpia, crioteràpia i hidrologia mèdica, seguint els protocols tècnics establerts i les indicacions d'actuació.

7. Realitzar la preparació i administració de medicaments per via oral, rectal i tòpica.

8. Realitzar cures postmortem seguint els protocols establerts.

9. Distribuir els menjars i recolzar la ingesta en pacients/clients que així ho requereixin.

10. Col·laborar o aplicar tècniques de prevenció d'accidents i primers auxilis, seguint els protocols i pautes d'actuació establertes.

Les funcions docents, segons la LEC,

1. Els mestres i els professors són els agents princi­pals del procés educatiu en els centres.

2. Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents:

a) Programar i impartir ensenyament en les especiali­tats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en aplica­ció de les normes que regulen l’atribució docent.

b) Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes.

c) Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orien­tació global de llur aprenentatge.

d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al des­envolupament personal dels alumnes en els aspec­tes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.

e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu.

f) Exercir la coordinació i fer el seguiment de les ac­tivitats escolars que els siguin encomanades.

g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de co­ordinació que els siguin encomanades.

h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millo­rament continu dels processos d’ensenyament.

i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jor­nada laboral.

j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comu­nicació, que han de conèixer i dominar com a eina metodològica.

k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, d’acord amb l’article 34.

Si ens basem en les competències professionals i en les funcions establertes per normativa dels diferents professionals, constatem clarament que

·         Donar medicació i alimentar i /o hidratar als alumnes, NO és una funció docent.

·         Donar medicació per via parenteral, NO és una competència professional de personal auxiliar d’infermeria ni sociosanitari.

Davant d’aquesta evidència, no entenem perquè el Departament d’Ensenyament no aclareix  quina ha de ser l’actuació que els i les docents i la resta de treballadors i treballadores dels centres educatius han de tenir front a les necessitats d’alumnes que requereixen una atenció específica per motius de salut.

QUE DIU EL DEPARTAMENT

En els Documents per a l’organització i la gestió delscentres   Seguretat i salut  20 de juny de 2014

1.2 Administració de medicaments als alumnes
Seguint les recomanacions del Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria, s'ha inclòs el paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de Catalunya. Per administrar-lo cal tenir l'autorització signada dels pares, mares o tutors legals (que el centre educatiu ha de demanar en el moment de la inscripció de l'alumne al centre) i seguir les recomanacions d'ús elaborades per la Societat Catalana de Pediatria i pels departaments d'Ensenyament i de Salut de la Generalitat de Catalunya. Per poder administrar medicaments als alumnes, sempre que sigui imprescindible fer-ho en horari lectiu, cal que els pares, mares o tutors legals aportin un informe del metge on consti el nom de l'alumne, el nom del medicament que ha de prendre i la seva pauta d'administració. Així mateix, els pares o tutors legals han d'aportar un escrit on es demani al director del centre educatiu l'administració al seu fill del medicament prescrit, d'acord amb les pautes que constin en l'informe esmentat i s'autoritzi la seva administració als docents del centre. És convenient que el centre mantingui en un únic arxiu les receptes, informes dels metges i els escrits d'autorització. En aquest sentit cal assenyalar que els docents només podran fer accions que no requereixen cap titulació sanitària i que les poden fer els pares, mares, familiars o cuidadors en general, sempre que hagin tingut un ensinistrament previ. Aquí s'inclouen l'administració de medicaments: insulina, glucagó, adrenalina i altres fàrmacs d'ús habitual en pediatria. També fer cures senzilles (erosions, petites ferides), així com la primera atenció a qualsevol incident inesperat.

1.4 Atenció als alumnes amb malalties cròniques
Com explicita l'article 21 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. Així mateix, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació estableix que tots els alumnes tenen dret a ser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.
Els centres educatius, tal com regula la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, han d'assumir la responsabilitat d'acollir i educar de manera inclusiva tots els alumnes com una tasca bàsica i fonamental dels seus projectes educatius.
Amb la finalitat de garantir l'escolarització plena dels alumnes amb malalties cròniques, el director del centre públic, com a responsable del funcionament del centre i cap de tot el personal, ha d'elaborar un Pla personalitzat d'atenció de l'alumne, per atendre les seves necessitats.
Caldrà que la família aporti al centre la documentació següent:
Informe del metge on s'especifiqui la descripció de les actuacions en cas d'emergència, es detallin les necessitats i les atencions que calen a l'alumne i hi consti els telèfons dels referents sanitaris.
Autorització signada on s'autoritzi els docents del centre educatiu per administrar la medicació corresponent, si escau.
Quan calgui ensinistrament per dur a terme les actuacions establertes a l'informe del metge i al pla personalitzat d'atenció de l'alumne, el director del centre es pot posar en contacte amb el Centre d'Atenció Primària (CAP), el qual facilitarà l'ensinistrament oportú. En els casos que hi hagi alguna dificultat per aquesta via, el director del centre contactarà amb la Subdirecció d'Atenció a la Comunitat Educativa  (atenciocomunitateducativa.ensenyament@gencat.cat).
En el cas d'alumnes amb diabetis els centres educatius seguiran el "Model d'atenciódels infants amb diabetis en l'àmbit escolar" elaborat pels Departaments d'Ensenyament i de Salut de la Generalitat de Catalunya.
D'altra banda, el Departament d'Ensenyament a http://www.xtec.cat/web/comunitat/salutescola ofereix altres informacions i recursos sobre malalties cròniques que poden ser d'interès per a l'escolarització plena dels alumnes amb aquestes malalties.

QUE DIEM USTEC-STES

Des de Salut Laboral creiem que fer que  el personal del centre doni la medicació dels i les alumnes és carregar-lo amb una responsabilitat afegida que no entra dins de les seves funcions, com ja hem explicat anteriorment.

Respecte a les indicacions anteriors i les que es donen en  el punt  "Atenció als alumnes amb malalties cròniques" sobre

Al·lèrgies  Guia per a l'escola, realitzada per l'Associació Immunitas Vera en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament i de Salut  "Si la reacció comporta més gravetat i es tracta d’una reacció sistèmica (anafilàctica), la primera mesura serà sempre administrar adrenalina, trucar a l’ambulància i finalment avisar a la família. L’únic tractament en cas d’una reacció al·lèrgica greu és l’administració d’adrenalina. Totes les persones que estan al càrrec d’un infant d’aquestes característiques haurien de saber utilitzar l’autoinjectable."

Diabetis Model d'atenció dels infants amb diabetis en l'àmbit escolar  elaborat pels Departaments d’Ensenyament i de Salut, que responsabilitza al centre educatiu del diagnòstic d’una hipoglucèmia en un diabètic insulino depenent i del seu tractament amb Glucagón administrat per via subcutània o intramuscular, 

Volem aclarir que   el diagnòstic i la prescripció del tractament són funcions exclusivament mediques i l'administració de medicació via intramuscular i fins i tot via subcutánea són funcions d’infermeria (ni tan sols d’auxiliar d’infermeria)

Per tant, NO ES POT DEMANAR A CAP PERSONA QUE TREBALLI EN UN CENTRE DOCENT  que es faci responsable de fer-ho.

En el cas que un o una alumna, o un o una treballadora del centre escolar es trobin en un cas com el que es refereix en els documents, cal tractar-ho com qualsevol altra situació d’emergència trucant al 112 . Però seria millor si hi hagués també una coordinació amb el CAP més proper tenint pactat un protocol d’actuació amb els seus professionals sanitaris.

Com a delegats i delegades de prevenció de USTEC-STEs,  hem portat aquest tema a la comissió Paritària de prevenció de riscos laborals del Departament d’Ensenyament que  es va comprometre a estudiar el document i corregir-lo. De moment, no tan sols no ho han fet sino que estan traspassant al personal docent i auxiliar del centre escolar l'atenció sanitària que requereixen alguns alumnes.

EXIGIM al Departament que deixi clar als treballadors i treballadors dels centres educatius que NO TENEN LA OBLIGACIÓ DE FER TASQUES DE CARÀCTER SANITARI. No formen part de les seves funcions com a professionals de l'ensenyament. 

Pretendre que com que ho fan els pares (normalment la mare) ho pot fer el personal del centre, és una fal·làcia. Els pares són els cuidadors del nen o la nena que necessita atenció sanitària específica, el personal del centre, no. Els docents tenen la responsabilitat de vetllar per l'educació de tots els alumnes de la classe, els cuidadors responsables del nen o la nena (pares , mares o tutor responsable) la d’atendre’ls correctament en funció de les seves necessitats d'atenció sanitària específica.